Entrada destacada

jueves, 30 de junio de 2022

La setmana de les TRIC

 

Els dies es fan més llargs, arriba el bon temps i això només vol dir una cosa: que ja s’acaba el curs! Durant les últimes setmanes, a banda de recuperacions i exàmens, els instituts i les escoles s’omplen d’activitats, sortides, colònies i viatges de final de curs.  Activitats i moments plens d’il·lusió, acomiadaments i abraçades entre alumnat i professorat.

Les últimes setmanes son una ocasió per recollir i fer memòria de totes les experiències i tots els aprenentatges que s’han anat fent durant tot l’any. Una d’aquestes experiències, ha sigut la campanya presencial “La Setmana Tecnològica” del 13 fins al 17 de juny, que es va fer conjuntament amb l’equip Punt a l’ Institut (servei de Cornellà Jove). La novetat d’aquesta campanya és que s’ha dut a terme de forma presencial,als patis dels instituts! Vam proposar una activitat per tal de reflexionar amb el jovent sobre els usos de les TRIC, utilitzant les parets dels patis per penjar el material i dinamitzar l’activitat.


L’activitat consistia en respondre de forma anònima a unes preguntes sobre l’entorn digital. Es van acotar a 5 temes claus: ciberviolències, pressió de grup, reptes virals, identitat digital, Influencers[1] i Youtubers[2]. Les preguntes giraven entorn a possibles situacions que es pot trobar el jovent en el seu dia a dia i es convidava l’alumnat a pensar en què farien ells/es.

Aquesta campanya, a banda de conscienciar sobre la ciberseguretat i d’ajudar a reflexionar al jovent sobre l’ús i abús del mòbil, ha tingut l’objectiu de fer conèixer les característiques i els tipus de ciberviolències, així com oferir pautes d’acompanyament a l’alumnat per a que puguin actuar.


De les respostes recollides durant l’activitat, la majoria dels i les joves expressaven que no necessiten saber on està la parella, alguns dubtaven sobre el que farien si rebessin aquest control. Sobre si reben fotos íntimes d’una persona del seu entorn, la majoria li diria al contacte que esborrés la foto, avisarien a la persona afectada i denunciarien, alguns li comentarien a una persona adulta o professor/a. Pel que fa el tema de demanar a la parella la contrasenya i mirar el mòbil, la majoria de l’alumnat detecta que és un comportament “tòxic” i que no ho permetrien.

Algunes de les preguntes anaven dirigides al tema de la privacitat: si alguna vegada havien fet stikers[3] sense permís de la persona, alguns participants van respondre que sí. El tema dels stikers ha sortit molt durant aquest curs escolar i s’ha treballat des de Tecnoatenció a les aules.


Un altre tema que s’ha treballat han estat les captures de pantalla; es a dir, fer captures de converses  d’amics i amigues i mostrar-les a tercers. A les respostes es va apreciar com l’alumnat verbalitzava sentir-se incòmode al rebre una conversa on surt una persona coneguda, algunes expressen que s’enfadarien i que intentarien arreglar la situació.

Sobre els vídeos amb continguts violents entre companys/es, la majoria expressa que clarament actuaria per defensar i ajudar a la persona afectada (avisar-la, comentar a una persona adulta, dir-li a la persona que ho ha enviat que no ho faci, entre d’altres).

La pregunta sobre el Doble Check[4]o el visto genera interès i curiositat: de les respostes s’interpreta que el jovent considera una falta de respecte no contestar a un missatge.

En quant a les preguntes sobre Influencers i Youtubers destacar que el jovent prefereix que el contingut sigui interessant, divertit. Comenten que segueixen la vida d’influencers a través de les xarxes socials, altres segueixen Youtubers que juguen a videojocs i fan comentaris sobre partides, també hi ha joves que no segueixen influencers ni Youtubersi que no els atrauen les xarxes socials.


Fent una revisió general de la campanya, que té una mostra relativa, es pot observar que l’alumnat sap reconèixer quan no s’està respectant la intimitat i la privacitat d’una persona. D’altra banda entenen que els missatges s’han de contestar al moment, podent generar una necessitat d’estar disponible sempre que s’està connectat.

En resum, la campanya presencial ha sigut una experiència molt enriquidora, creiem que pot servir com a timó: per saber cap on estem anant.



Aprofitem l’ocasió per agrair al equip de Punt a l’ Institut i a tots els instituts que han col·laborat: Institut Francesc Macià, l’institut Joan Miró, el Esteve Terrades, l’institut Miquel Martí i Pol, l’institut Neus català i el MAC.

 

Fins el curs vinent,

 

Chiara Foschi

Tècnica de prevenció de TecnoAtenció

 







[1]Influencers:Persones que es dediquen a generar contingut per les xarxes socials. Tenen una gran capacitat per influir a la gent i es fan conegudes per la seva existència a les xarxes.

[2]Youtubers: Persones que generen contingut per la xarxa social YouTube.

[3]Stickers: Imatges creades com a enganxines digitals com una evolució de les emoticones.

[4]Doble Check: Funció de l’aplicació WhatsApp que avisa a l’altre persona quan llegeix el missatge.

jueves, 10 de marzo de 2022

El joc del calamar. Educant en competitivitat

 





Des que Netflix va estrenar el passat mes de setembre la viral sèrie “El juego del calamar” no hem parat de rebre missatges d’alarma de diversos centres educatius que estan vivint amb sentiment d’angoixa les repercussions d’aquest producte audiovisual sud-coreà.

Aquesta sèrie explica com un seguit de personatges marginats de la societat es veuen atrets per una misteriosa organització que els proposa participar en diversos jocs tradicionals i infantils a canvi d’aconseguir una sucosa suma en milions d’euros si guanyen, o morir, a sang i fetge,  si perden.

Aquest fenomen s’ha escolat als patis de les escoles amb més o menys intensitat. El fet és que nens i nenes recreen aquests jocs i sovint, per exemple,  simulen les seves morts a toc de pistola caient-se a terra quan perden igual que succeeix a la sèrie no recomanada per a menors de setze anys.

Com a professionals de l’àmbit de la prevenció de conductes de risc en infants i joves o com a agents socioeducatius del territori, pensem que cal parlar-ne des de diferents punts de vista.

La família i el control parental

Fins a quin punt s’està fent un bon acompanyament en l’ús de pantalles i en la selecció de continguts digitals des de la família? Alguna cosa està passant des de la perspectiva de la prevenció familiar quan nens i nenes tenen accés fluid a continguts per a adults. Pares i mares són coneixedores de les eines de filtratge digitals? Funcionen aquestes eines?

Més enllà de les eines de control parental com per exemple un “tallafoc”, és important tenir en compte la importància d’estar presents quan els infants naveguen i utilitzen pantalles. No tan sols des del punt de vista observador, sinó més aviat acompanyant activament amb reflexions, preguntes, interaccions, etc. Així també serem coneixedors d’allò que els agrada, el que els commou, espanta o desorienta i com a referents aportar el nostre suport i la nostra mirada crítica. També ens farem conscients del contingut que consumeixen, i podrem prevenir conductes de risc i ajudar-los en cas que ho necessitin.

Així mateix ens trobem amb una sensació de por a la normalització de certs tipus de violència així com a la facilitat per fer o reproduir conductes violentes a través de les xarxes, i a l’exposició d’aquests continguts a nens i nenes. Quan parlem que hi hem d’estar, és també per poder-los guiar en la identificació d’aquests tipus de violència, que de vegades poden ser més subtils. Per exemple el cas d’un Youtuber famós que es dediqués a fer “challenge” o reptes virals ridiculitzant o fent mal a altres persones.

D’altra banda, la prohibició podria ser una forma de protecció per als més petits, però sabem que aquesta tècnica deixa de ser efectiva o no funciona a mesura que els infants es van fent grans. És per aquest fet que caldria atacar el tema de front en certes ocasions. Caldria donar-li la volta per tal de potenciar l’esperit crític dels adolescents i joves aprofitant aquest focus d’interès.

Per exemple podríem parlar sobre la importància dels diners o què estaríem disposades a fer per tal de tenir-ne més, ja que aquest és un debat obligat per entendre el concepte de capitalisme i consumisme en aquest temps.

La perspectiva pedagògica

Cal que nens i nenes sàpiguen que nosaltres, els adults, coneixem els continguts que hi surten. Cal que sàpiguen que més enllà de la violència que utilitza aquest producte hi ha una crítica a la societat. És per això que creiem que una proposta interessant per a treballar aquesta alerta als centres educatius i en l’àmbit familiar seria fer-ho des del concepte de la competitivitat.

Quan juguem amb els nostres amics, quin és l’objectiu?, és divertit un joc quan no ens fa sentir bé a tots? De quina manera podem transformar un joc perquè tothom pugui passar-s’ho bé?, Què estem disposats a fer per guanyar un joc?

Cal que sàpiguen que a la vida real no tot s’hi val. Ara és un bon moment per explicar que significa jugar i competir. I fer entendre que no passa res si ens equivoquem, ningú ens matarà per fer les coses malament doncs l’assaig i l’error formen part de l’aprenentatge.




https://serveicritic.wordpress.com/2021/11/24/el-joc-del-calamar-educant-en-competitivitat/