Entrada destacada

martes, 28 de diciembre de 2021

REGALS DIGITALS


 
Ja estem! L'època nadalenca, aquella època on ens trobem (amb mesures de seguretat) i ens intercanviem emocions, moments... i regals.

Hi ha regals de tota mena, però ja se sap que cada vegada més ens demanen i es regalen consoles, portàtils i mòbils.

Des de TecnoAtenció hem fet una recollida de vídeos i enllaços que pensem que poden anar bé per orientar-vos a l'hora de fer un regal (com pot ser un videojoc o el primer mòbil) o per estar al dia amb les tendències digitals. 


En què consisteixen les joguines connectades? 

https://www.is4k.es/regalos-y-juguetes-conectados


Què cal tenir en compte abans de regalar un mòbil? 

https://www.youtube.com/watch?v=e4VET8PPJp4


Què és el sistema PEGI?

Tots els videojocs són aptes pel meu fill?

Quin contingut tenen? 




Pares i mares!! Per més informació us recomanem que visiteu la pàgina: 



@is4k 


Bones festes!!!

viernes, 22 de octubre de 2021

La cultura dels videojocs

 Durant la segona setmana de juny, Tecnoatenció va participar de la setmana cultural de l’ Institut Neus Català, que promou activitats culturals diverses: teatre, cinema, circ... i l’art en les seves més diverses expressions. Per això, des de Tecnoatenció no hem volgut desaprofitar l’ocasió de donar la nostra visió de la cultura digital.

Però... què és la cultura digital? Podria definir-se com aquella que promou l’intercanvi d’informació, d’experiències i sabers a través de les tecnologies i els recursos que ens ofereixen les xarxes socials, els dispositius electrònics, Internet... és a dir, tot allò relacionat amb les tecnologies de la relació, la informació i la comunicació, les anomenades TRIC.

Dins la cultura digital hi trobem els videojocs, amb consoles, pantalles, o arguments de rol online (MMORPG) entre d’altres. Estem acostumats a relacionar els videojocs amb l’oci, que és l’espai on desconnectem i ens ho passem bé. Per això pensem que hauria de ser un espai de llibertat i igualtat, no creieu?

A la nostra societat, gènere i jocs es troben ben sovint relacionats. Els cotxes i la pilota de futbol per a nens i les nines o les “cuinetes” per a nenes. A mesura que van creixent, les tendències populars acostumen a vincular els videojocs amb els nois i la bellesa i l’estètica amb les noies. De fet, durant l’adolescència les noies acostumen a utilitzar més les xarxes socials i estan més exposades a les pressions estètiques.

Actualment tenim la percepció de que els homes juguen molt més que les dones, i això no és exactament així. Les dades recollides l’any 2019 per l’ AEVI (Asociación Española de Videojuegos) conclouen que a Espanya hi ha 15 milions de jugadors, dels quals un 42% son dones.

Si bé es registra una afluència major de jugadores en el transcurs dels darrers anys, observem que l’estratègia de les indústries de videojocs segueix sent la mateixa: hipersexualitzar els personatges a través dels vestits i construir estereotips febles o secundaris, tributaris de ser rescatats o maltractats. D’altra banda, veiem que un nombre significatiu de noies gamers ha denunciat haver estat objecte d’insults dins la comunitat del joc, a causa del seu gènere. “no pot ser que siguis una noia, jugues molt bé”, “tens veu de tio”,  “per estar jugant has de ser molt lletja” i un llarg etcètera. (Testimoni de LAURAMOON).

Però malgrat les diferències i preferències de joc, els jugadors i les jugadores tenen alguna cosa en comú: la passió per l’estratègia i el joc.

 

Aquesta passió sovint ens fa pensar que podríem dedicar-nos a això, que podria ser una forma de treball remunerat.  La realitat, però, ens convida a reflexionar que tan sols una petita part de gamers, youtubers, influencers, TikTokers... es guanyen la vida per agradar i tenir seguidors. Sobre els i les creadores de continguts, no veiem el temps que hi dediquen, qui ho fa, quantes vegades miren els likes o seguidors nous, com els fan sentir els comentaris...

Des de Tecnoatenció recomanem posar-se límits d’horari a l’hora de jugar i que el joc no es converteixi en l’únic espai d’oci, és a dir, que estigui en equilibri amb la resta d’esferes de la vida. Recordem que juguem per passar-ho bé, es un moment de desconnexió, podem perdre la partida, no passa res, és un joc! Respectem-nos dins i fora del joc. 

 

 

 

 

 

Referències:

http://www.aevi.org.es/la-industria-del-videojuego/en-espana/

jueves, 16 de septiembre de 2021

TIPS per FAMÍLIES

 




NOVA CAMPANYA!!!


Engeguem una nova campanya adreçada a les famílies i al bon ús de les tecnologies. 


Publicarem els TIPS per franges d'edat (des de 0 fins a +12) els dimarts i les REFLEXIONS els 

dijous al nostre compte d'Instagram 

@tecnoatencio  


No t'ho perdis!!! 




martes, 13 de julio de 2021

🚨 🚨 🚨


Polèmica a les xxss: un TikToker que en un directe, explica,  en plan  anècdota, com enganyava a les noies per no utilitzar condó i ejacular a dins de la seva vagina ( Bravo campeón 😡)



Com podem treure popularitat a publicacions així? No les miris, ni la passis als colegues, no facis like - el like es pel que mola-, pensa si vols seguir a algú així…. 



Dislike a la violència sexual 👎👎









lunes, 28 de junio de 2021

Stalkerware: una nova forma d'abús

 

¿Tienes un espía en tu bolsillo?

Todo lo que necesitas saber sobre el stalkerware, el software espía que utilizan los acosadores.


¿Qué es el stalkerware?

El stalkerware es un software comercial que permite que la persona que lo instala pueda espiar al propietario del dispositivo en el que ha instalado el programa.

Este tipo de software no requiere conocimientos especiales de informática, y por tanto, pueden ser fácilmente comprados e instalados por cualquiera. Sí requiere tener acceso físico al dispositivo.

Generalmente se instala en dispositivos móviles, como el smartphone o la tablet.

¿Por qué es especialmente peligroso el stalkerware?

Este software se instala sin el conocimiento de la víctima, que no sabe que está siendo vigilada y espiada.

Al requerir tener acceso físico al dispositivo de la víctima para realizar la instalación, se produce por alguien del entorno cercano, generalmente la pareja, familiares o amigos íntimos.

Este tipo de software es una manera más de abuso, facilitada por la tecnología y cuyo uso se ha venido produciendo en casos de violencia doméstica o de género.

Durante los últimos años, el problema del stalkerware ha seguido creciendo a nivel mundial. Las organizaciones sin ánimo de lucro informan de un número cada vez mayor de supervivientes que buscan ayuda por problemas relacionados con el stalkerware.

En 2020, hubo casi 54.000 víctimas de stalkerware. 

¿A qué pueden tener acceso si me han instalado un software espía?

Dependerá del stalkerware que hayan instalado en tu dispositivo, pero generalmente, el acosador podrá espiar las conversaciones tanto en las plataformas de mensajería como en tus redes sociales, consigue acceso a las fotos, vídeos, audios y mensajes, acceder al email, verá información de las llamadas y accederá a tus datos de geolocalización, por lo que sabrá en todo momento donde estás.

Como has visto, el acosador puede monitorizar casi cualquier acción que se lleve a cabo en el teléfono.

Si quieres conocer de todo lo que es capaz este software espía, aquí te hablamos sobre MonitorMinor, un stalkerware para Android que se hace pasar por una aplicación de control parental.

¿Cómo detectar el stalkerware?

El stalkerware generalmente permanece oculto en el dispositivo de la víctima y no muestra ni un icono de aplicación ni notificaciones que hagan sospechar a la víctima.

Sin embargo, hay detalles que pueden hacerte desconfiar:

  • La batería y tus datos móviles se acaban mucho antes de lo habitual.
  • Revisa qué aplicaciones tienen permisos peligrosos como acceso a la geolocalización o Accesibilidad (un conjunto de características de Android que permite que una aplicación controle las configuraciones del teléfono, lea el texto de la pantalla, etc.).
  • Sospechas de que tu pareja o alguien de tu entorno cercano conoce algunos detalles que no les has revelado. 
  • Utiliza una solución de seguridad que identifique y te advierta sobre el stalkerware. Sin embargo, ten en cuenta que ciertos tipos de stalkerware notifican a sus operadores si su objetivo instala protección antivirus.
  • Utiliza TinyCheck, una solución diseñada para encontrar stalkerware sin que su operador lo sepa.
 

¿Qué hago si tengo stalkerware en mi dispositivo?

Uno de los mayores problemas del stalkerware es que no se trata solo de encontrarlo y eliminarlo, como si fuera un malware cualquiera.

Aquí hay implicaciones que trascienden el mundo “virtual” y pasan al mundo “físico”.  Aquí la víctima debe ser consciente de su situación, por lo que los mismos consejos no valen para todos.

Por ejemplo, si es una pareja potencialmente violenta la que te rastrea, antes de hacer cualquier cosa a la aplicación espía, ponte en contacto con un centro de ayuda a víctimas de violencia doméstica.

Si la víctima se encuentra en un caso de acoso grave o es víctima de violencia de género, es preciso tener en cuenta varios aspectos:

  • Instalar un antivirus puede hacerle llegar un aviso al acosador de que lo has instalado.
  • Si instalas un software de seguridad y detecta que tienes stalkerware, debes tener en cuenta que:
    • En caso de que lo elimines, puede llegarle una notificación al acosador de que la aplicación espía ha sido eliminada, y eso puede causar un episodio de violencia física.
    • Al detectarlo, puede que a la víctima le interese llevar ese dispositivo a que sea investigado por si después puede utilizarse como prueba judicial. O no desinstalarlo y comprarse otro teléfono.
    • En cualquier caso, recomendamos acudir a una organización de ayuda en los casos de violencia de género.

¿Cómo te avisamos si eres víctima del stalkerware?

Debido a las peculiaridades de este tipo de software malicioso, cuando detectamos stalkerware en el móvil, mostramos una alerta de privacidad para que el usuario sea consciente de qué se trata.

Además, avisamos de las medidas que puede tomar, y redirigimos a la página del proyecto de la coalición contra el stalkerware.

aviso stalkerware en tu móvil de kaspersky

Alerta de privacidad al detectar stalkerware en el dispositivo

 

¿Cómo reducir el riesgo de que instalen stalkerware en tu dispositivo?

  • Al necesitar acceso físico al dispositivo, la forma más sencilla de evitar que instalen un software espía es proteger tu móvil con una contraseña segura y no dejarlo al alcance de otros.
  • No compartas tu contraseña del dispositivo con nadie.
  • Protege tu dispositivo con una solución de seguridad que detecte el stalkerware, como Kaspersky Internet Security for Android.
  • Bloquea la instalación de software de terceros (o, mejor dicho, no la habilites, ya que Android la tiene bloqueada de modo predeterminado).
  • Vigila las aplicaciones que soliciten acceso a la función de Accesibilidad.

¿Por qué es tan importante luchar contra el software espía?

La digitalización de numerosos aspectos de nuestras vidas ha provocado la instauración de nuevas herramientas y medios de ciberviolencia, que tienen lugar en la red pero que producen daños reales. Los efectos sobre las víctimas son devastadores, ya que supone un continuo de violencia (offline y online) que les priva de su libertad. El trauma que experimenta la víctima de la ciberviolencia es que no es libre ni está segura en ningún sitio, por lo que los agresores suelen esforzarse por potenciar esa sensación de omnipresencia.

Pese a todo ello, el stalkerware y la ciberviolencia se suelen pasar por alto en el trabajo diario sobre la violencia de género. Actualmente no se abordan en la mayoría de los programas de tratamiento de los agresores ni en los servicios de apoyo a las víctimas, debido a la falta de formación específica y de herramientas adecuadas para tratar este fenómeno. Por ello, uno de los ejes del trabajo será la revisión y adaptación sistemática de todos los materiales que los profesionales utilizan a diario con los agresores y las víctimas, para dotarles de un conjunto de herramientas eficaces para abordar el acoso y la ciberviolencia.

¿Qué estamos haciendo para frenar el stalkerware?

El stalkerware es también un problema para las empresas de antivirus. Este tipo de software es legal en algunos países y en otros se encuentra en una especie de zona gris, por lo que hay que indagar en la legislación para poder cuantificarlo. Además, es ilegal que una solución de seguridad categorice un software distribuido de forma legal como malicioso.

Varios proveedores de seguridad estiman que el stalkerware es algo diferente, por lo que algunos detectan y eliminan el software que otros consideran inofensivo.

La mayoría de los proveedores de antivirus siguen catalogándolo como un no-virus o algo similar, lo que puede resultar confuso para el usuario, que puede percibir este software catalogado como un no-virus como algo no demasiado importante.

Además, si una persona elimina el stalkerware de su dispositivo, el operador (o abusador) lo sabrá de inmediato y las consecuencias de ello podrían provocar desde un mínimo conflicto hasta la violencia física.

Como ves, el panorama no es sencillo. Hace ya más de dos años, dimos con una solución. Mostrar una alerta de privacidad que informa a la víctima que hemos detectado este software en su móvil y las medidas que puede tomar.

Necesitamos que los usuarios conozcan el stalkerware y aprendan a actuar frente a él: saber a dónde ir y con quién hablar.

Además, para tratar de convertir esto en un standard dentro de la industria de la ciberseguridad, montamos junto a otras empresas de seguridad y asociaciones contra la violencia, la Coalición contra el Stalkerware. 

Es una asociación con 30 miembros de los cinco continentes. La Coalición tiene como objetivo mejorar la detección del software espía por parte de la industria, el aprendizaje mutuo entre empresas y organizaciones sin ánimo de lucro y la concienciación de la sociedad.

También participamos en el proyecto DeStalk que la Unión Europea ha puesto en marcha para hacer frente a esta nueva forma de violencia. El equipo europeo del proyecto desarrollará contenido formativo y, a continuación, formará a los profesionales de los servicios de apoyo a las víctimas y de los programas para agresores en los servicios sanitarios y sociales. Asimismo, capacitará a las autoridades regionales y gobiernos para aumentar la concienciación del público en general y tomar medidas contra la ciberviolencia.

En noviembre de 2020, lanzamos TinyCheck, una herramienta gratuita contra el acoso con el fin de ayudar a las organizaciones sin ánimo de lucro a apoyar a las víctimas de la violencia doméstica y proteger su privacidad. TinyCheck es capaz de detectar el software espía e informar a los usuarios afectados sin que el acosador se dé cuenta. La herramienta cuenta con el apoyo de la comunidad de seguridad informática y se actualiza constantemente con la ayuda de dicha comunidad.

Del mismo modo, trabajamos en campañas para concienciar a toda la sociedad sobre este problema, como esta colaboración con la ilustradora Moderna de Pueblo.

No, en España el stalkerware no es legal y es una práctica constitutiva de delito.



@albdavila 

https://www.kaspersky.es/blog/stalkerware-guia-completa/25502/

martes, 22 de junio de 2021

Vacances i Ciberseguretat

 Juny... Mes de revetlla de Sant Joan, de música, de focs, petards, de finalització de cursos d'exàmens, de graduacions i de celebracions. Ha estat un any dur per tothom i necessitem desconnectar de la rutina, del treball, de l'escola i de les obligacions. És el mes en què tot s'atura i comença l'estiu: les vacances somniades i merescudes, el relaxament tan desitjat.

Alguns aniran a la platja, altres aniran a la muntanya, n'hi ha qui viatjarà amb amics, amb família, amb parella i altres que viatjaran sols amb la seva motxilla i que a la tornada estarà plena d'experiències.

Companyies diverses... Destinacions desiguales... Un element comú: el mòbil. L'estiu és tendència: és una de les èpoques més esperades de l'any, on ens relaxem i on és més probable que baixem la guàrdia.
En aquesta ocasió volem aconsellar la lectura de l'article de Kaspersky Espanya (@kasperskyES) on dóna consells d'actuacions abans de marxar de vacances perquè les nostres dades siguin bé protegides per si extraviem el nostre mòbil o per possibles robatoris.






Bona Lectura i Bones Vacances!!!

viernes, 26 de marzo de 2021

Les persones no t’estan evitant

T’ha passat mai anar a una conversa per veure si t’havien respost al missatge? O si havien rebut el missatge?

Algunes vegades pot passar que les relacions (d’amistat, de parella, familiars) poden passar per “batxes” de comunicació.

“No em vas respondre al missatge”, “sempre tens el mòbil a les mans i mai ho mires”, “ahir et vaig enviar un whats i no el vas respondre”. Frases com aquestes s’han tornat normals en els temps en que vivim...

Que nosaltres estem disponibles no vol dir que l’altre també ho sigui. I si no responen potser estan:

  • Sobrecarregades de treball.
  • Superant un trauma de la seva vida personal.
  • Posant límits sans
  • Aprenent a prioritzar tasques
  • Distretes per un canvi sobtat en les seves vides
  • Reposant energies i recuperant-se
  • Recuperant-se d’alguna malaltia
  • Necessiten silenci
  • Fent qualsevol altra cosa en aquest moment




 Respectar, també és deixar que els altres tinguin els seus espais.             

                           
 






Font: 

miércoles, 13 de enero de 2021

De qui és el dilema?

    LILIANA ARROYO MOLINER
    LILIANA ARROYO MOLINERDoctora en sociologia, experta en transformació digital i impacte social, Esade


    Cada dia trobo més persones que es plantegen què hi fan a les xarxes socials, especialment després d’haver vist el documental The social dilemma. Està precipitant moltes converses sobre les empreses que es lucren a base d’atrapar-nos entre notificacions i continguts. Ho fan, a més a més, persuadint-nos en el pla més visceral. El documental ve a destapar-nos coses que en realitat ja sabíem: algunes perquè les experimentem cada dia, d’altres pels escàndols de venda de dades o les interferències en processos democràtics. Res del que mostra és nou, però la diferència és en qui ens ho explica i com. 

    Fa temps que segueixo la pista de Tristan Harris, l’instigador del film. Va estudiar informàtica a Standford, on va especialitzar-se en disseny i persuasió. Va fundar una empresa que més tard compraria Google, on va intentar aplicar -sense èxit- principis ètics a tot el que desenvolupaven. Va sortir-ne frustrat i amb l’objectiu de fer obrir els ulls a tot el sector. Des de llavors s’ha guanyat el sobrenom de “la consciència de Silicon Valley”. De fet, que els nostres mòbils facin el recompte de quantes hores passem davant la pantalla i en quines aplicacions ho devem en part al moviment que va crear amb Time Well Spent. La seva missió avui és corregir una tecnologia que ens deshumanitza i decantar la balança cap a tecnologies que ens permetin connectar de forma sana i lliure, en què les plataformes deixin de doblegar les nostres voluntats a canvi de beneficis. 

    El darrer moviment i el més sonat ha estat crear aquest docudrama per on desfilen diversos exdirectius penedits d’haver creat el botó del like, els algoritmes de recomanació i pantalles infinites, o haver edificat un model de negoci basat en la nostra atenció. El reguitzell de testimonis són majoritàriament homes d’entre 35 i 45 anys, tecnòlegs formats a la Universitat de Stanford. Entonen pràcticament a l’uníson un mea culpa estèril, a menys que el propòsit fos simplement exposar-nos els seus remordiments. Un moment memorable és quan -atenció, espòiler- un d’ells expressa que, malgrat haver-ne inventat i saber perfectament com funcionen els mecanismes de persuasió, no se’n pot escapar. 

    Acompanyen el discurs demonitzador dels protagonistes amb economistes, psiquiatres i figures del sector tecnològic reconegudes per la seva militància en contra de les xarxes socials. A estones és com si fos un documental d’ells i per a ells, amics que han deixat de fumar i volen convèncer els altres que també ho facin. De fet, un d’ells confessa que es van inspirar en el model de les tabaqueres. 

    El paper que reserven als espectadors és el d’espantar-se i pràcticament fugir corrents, sobretot quan ens mostren amb píndoles de ficció com es tradueixen les confessions dels expersuasors en les vivències d’una família dels Estats Units. De la part fictícia i sobretot del personatge del Ben (el fill mitjà), cal rescatar que ens ajuden a veure que el que és digital és real en les seves conseqüències. També aporten una representació molt gràfica del fet que els algoritmes no són neutrals, sinó que els programen persones i hi projecten els seus biaixos. El director, Jeff Orlowski, ha explicat com van crear una tríada de controladors en una sala d’hologrames i botons al més pur estil Inside out.

    Així doncs, The social dilemma és un docudrama necessari i pertinent, però tal com ens el mostren li sobra autolamentació, dedica massa temps a la denúncia i poc espai a la proposta. La diversitat racial i de gèneres brilla per la seva absència i obvia que les desigualtats també separen els qui poden sortir-ne i els qui no. Un excés de sensacionalisme en la part fictícia el fa efectista però no mobilitzador. El principal problema, però, és que es concentra en una ínfima part del problema. Carrega contra les xarxes socials i ho fa des de Netflix, el més semblant a un banquet etern de capítols que es reprodueixen l’un darrere l’altre. Un exemple més del lucre que competeix amb la nostra son i que arriba amb una agenda ideològica concreta. 

    L’autèntic dilema social no és desactivar-se les notificacions del mòbil o sucumbir-hi. El problema és com redrecem una economia en què el peix més gros es menja tots els altres. La qüestió és com ens protegim del xantatge emocional d’unes plataformes que ens desdibuixen, ens segmenten i ens posen a la venda. El que voldríem és que la innovació tecnològica fos inclusiva i responsable. I sobretot, un cop hem vist el potencial de connectar-nos i compartir, sentim la urgència de recuperar la promesa d’un espai digital lliure i franc.