Des que Netflix va estrenar el passat mes de setembre la viral sèrie “El juego del calamar” no hem parat de rebre missatges d’alarma de diversos centres educatius que estan vivint amb sentiment d’angoixa les repercussions d’aquest producte audiovisual sud-coreà.
Aquesta sèrie explica com un seguit de personatges marginats de la societat es veuen atrets per una misteriosa organització que els proposa participar en diversos jocs tradicionals i infantils a canvi d’aconseguir una sucosa suma en milions d’euros si guanyen, o morir, a sang i fetge, si perden.
Aquest fenomen s’ha escolat als patis de les escoles amb més o menys intensitat. El fet és que nens i nenes recreen aquests jocs i sovint, per exemple, simulen les seves morts a toc de pistola caient-se a terra quan perden igual que succeeix a la sèrie no recomanada per a menors de setze anys.
Com a professionals de l’àmbit de la prevenció de conductes de risc en infants i joves o com a agents socioeducatius del territori, pensem que cal parlar-ne des de diferents punts de vista.
La família i el control parental
Fins a quin punt s’està fent un bon acompanyament en l’ús de pantalles i en la selecció de continguts digitals des de la família? Alguna cosa està passant des de la perspectiva de la prevenció familiar quan nens i nenes tenen accés fluid a continguts per a adults. Pares i mares són coneixedores de les eines de filtratge digitals? Funcionen aquestes eines?
Més enllà de les eines de control parental com per exemple un “tallafoc”, és important tenir en compte la importància d’estar presents quan els infants naveguen i utilitzen pantalles. No tan sols des del punt de vista observador, sinó més aviat acompanyant activament amb reflexions, preguntes, interaccions, etc. Així també serem coneixedors d’allò que els agrada, el que els commou, espanta o desorienta i com a referents aportar el nostre suport i la nostra mirada crítica. També ens farem conscients del contingut que consumeixen, i podrem prevenir conductes de risc i ajudar-los en cas que ho necessitin.
Així mateix ens trobem amb una sensació de por a la normalització de certs tipus de violència així com a la facilitat per fer o reproduir conductes violentes a través de les xarxes, i a l’exposició d’aquests continguts a nens i nenes. Quan parlem que hi hem d’estar, és també per poder-los guiar en la identificació d’aquests tipus de violència, que de vegades poden ser més subtils. Per exemple el cas d’un Youtuber famós que es dediqués a fer “challenge” o reptes virals ridiculitzant o fent mal a altres persones.
D’altra banda, la prohibició podria ser una forma de protecció per als més petits, però sabem que aquesta tècnica deixa de ser efectiva o no funciona a mesura que els infants es van fent grans. És per aquest fet que caldria atacar el tema de front en certes ocasions. Caldria donar-li la volta per tal de potenciar l’esperit crític dels adolescents i joves aprofitant aquest focus d’interès.
Per exemple podríem parlar sobre la importància dels diners o què estaríem disposades a fer per tal de tenir-ne més, ja que aquest és un debat obligat per entendre el concepte de capitalisme i consumisme en aquest temps.
La perspectiva pedagògica
Cal que nens i nenes sàpiguen que nosaltres, els adults, coneixem els continguts que hi surten. Cal que sàpiguen que més enllà de la violència que utilitza aquest producte hi ha una crítica a la societat. És per això que creiem que una proposta interessant per a treballar aquesta alerta als centres educatius i en l’àmbit familiar seria fer-ho des del concepte de la competitivitat.
Quan juguem amb els nostres amics, quin és l’objectiu?, és divertit un joc quan no ens fa sentir bé a tots? De quina manera podem transformar un joc perquè tothom pugui passar-s’ho bé?, Què estem disposats a fer per guanyar un joc?
Cal que sàpiguen que a la vida real no tot s’hi val. Ara és un bon moment per explicar que significa jugar i competir. I fer entendre que no passa res si ens equivoquem, ningú ens matarà per fer les coses malament doncs l’assaig i l’error formen part de l’aprenentatge.
https://serveicritic.wordpress.com/2021/11/24/el-joc-del-calamar-educant-en-competitivitat/
