Recentment el diari el Periódico publicava un article interessant, on convidava i propiciava la crítica sobre l’ús dels mòbils a les aules.
Es tracta d’un tema crític, ja que fins ara estaven prohibits. Encara hi ha escoles que els requisen si el professors els veu. Però cada vegada més, molts centres d’educació secundària, intenten incorporar el mòbil a les aules per treure’n profit.
Aquest profit, no es tracta de poder utilitzar les xarxes socials o les aplicacions de missatgeria instantània (WhatsApp) quan ells decideixi, sinó utilitzar els smartphones per buscar informació, compartir-la amb companys, utilitzar aplicacions destinades a l’ensenyament de matèries, etc. Si l’eina els agrada, perquè no aprofitar-la?
El problema de l’enganxe a les pantalles, no rau en l’eina sinó en l’ús que se li dona. Per això si eduquem en usos didàctics i útils, estarem prevenint i incidint en diversos factors: la implicació de l’alumne en els estudis, ensenyant noves formes d’aprenentatge, potenciant l’aprenentatge d’una manera dinàmica i “divertida”, evitant temps en usos poc adequats, etc.
Si com a pare o professional no t’agrada l’ús que en fan, acompanya'l a fer-ne un altre.
No hay comentarios:
Publicar un comentario