Entrada destacada

viernes, 22 de octubre de 2021

La cultura dels videojocs

 Durant la segona setmana de juny, Tecnoatenció va participar de la setmana cultural de l’ Institut Neus Català, que promou activitats culturals diverses: teatre, cinema, circ... i l’art en les seves més diverses expressions. Per això, des de Tecnoatenció no hem volgut desaprofitar l’ocasió de donar la nostra visió de la cultura digital.

Però... què és la cultura digital? Podria definir-se com aquella que promou l’intercanvi d’informació, d’experiències i sabers a través de les tecnologies i els recursos que ens ofereixen les xarxes socials, els dispositius electrònics, Internet... és a dir, tot allò relacionat amb les tecnologies de la relació, la informació i la comunicació, les anomenades TRIC.

Dins la cultura digital hi trobem els videojocs, amb consoles, pantalles, o arguments de rol online (MMORPG) entre d’altres. Estem acostumats a relacionar els videojocs amb l’oci, que és l’espai on desconnectem i ens ho passem bé. Per això pensem que hauria de ser un espai de llibertat i igualtat, no creieu?

A la nostra societat, gènere i jocs es troben ben sovint relacionats. Els cotxes i la pilota de futbol per a nens i les nines o les “cuinetes” per a nenes. A mesura que van creixent, les tendències populars acostumen a vincular els videojocs amb els nois i la bellesa i l’estètica amb les noies. De fet, durant l’adolescència les noies acostumen a utilitzar més les xarxes socials i estan més exposades a les pressions estètiques.

Actualment tenim la percepció de que els homes juguen molt més que les dones, i això no és exactament així. Les dades recollides l’any 2019 per l’ AEVI (Asociación Española de Videojuegos) conclouen que a Espanya hi ha 15 milions de jugadors, dels quals un 42% son dones.

Si bé es registra una afluència major de jugadores en el transcurs dels darrers anys, observem que l’estratègia de les indústries de videojocs segueix sent la mateixa: hipersexualitzar els personatges a través dels vestits i construir estereotips febles o secundaris, tributaris de ser rescatats o maltractats. D’altra banda, veiem que un nombre significatiu de noies gamers ha denunciat haver estat objecte d’insults dins la comunitat del joc, a causa del seu gènere. “no pot ser que siguis una noia, jugues molt bé”, “tens veu de tio”,  “per estar jugant has de ser molt lletja” i un llarg etcètera. (Testimoni de LAURAMOON).

Però malgrat les diferències i preferències de joc, els jugadors i les jugadores tenen alguna cosa en comú: la passió per l’estratègia i el joc.

 

Aquesta passió sovint ens fa pensar que podríem dedicar-nos a això, que podria ser una forma de treball remunerat.  La realitat, però, ens convida a reflexionar que tan sols una petita part de gamers, youtubers, influencers, TikTokers... es guanyen la vida per agradar i tenir seguidors. Sobre els i les creadores de continguts, no veiem el temps que hi dediquen, qui ho fa, quantes vegades miren els likes o seguidors nous, com els fan sentir els comentaris...

Des de Tecnoatenció recomanem posar-se límits d’horari a l’hora de jugar i que el joc no es converteixi en l’únic espai d’oci, és a dir, que estigui en equilibri amb la resta d’esferes de la vida. Recordem que juguem per passar-ho bé, es un moment de desconnexió, podem perdre la partida, no passa res, és un joc! Respectem-nos dins i fora del joc. 

 

 

 

 

 

Referències:

http://www.aevi.org.es/la-industria-del-videojuego/en-espana/

No hay comentarios:

Publicar un comentario